Trossos

Religió

Durant dècades, fins ben passada la Guerra Civil, la qüestió religiosa va ser potser la que va provocar una fractura més violenta en la nostra societat. Potser perquè a les dues bandes, beats i anticlericals, dominaven les postures extremes i perquè les fronteres en la qüestió religiosa coincidien gairebé fil per randa amb les fronteres polítiques, socials i econòmiques d'una societat molt moralitzada. Blanc o negre: nacionalcatolicisme o crema de convents.

Transició

Amb la Transició va semblar que la qüestió religiosa havia quedat superada com a espai de confrontació. Havia aparegut un catolicisme nou, però també un laïcisme nou. No estàvem davant de dos blocs confrontats, que coincidien amb els polítics i socials, sinó davant d'un panorama matisat. Ara, les reaccions a la visita del papa ens diuen que la qüestió religiosa no es planteja amb la virulència de començaments de segle, però tampoc no està superada com crèiem als anys vuitanta.

Repunt

Sembla que el problema religiós repunta. I com sempre repunta pels extrems. Torna a haver-hi partidaris del domini de la religió en l'espai públic i torna a haver-hi un anticlericalisme militant. Certament, entremig hi ha moltes altres coses, molt més moderades, en el món religiós i en el laic. Però els temps de crisi fan enyorar les conviccions absolutes. El retorn al blanc o negre. O dels uns o dels altres. No és general, però em sembla un retrocés.