Eliminem els cognoms

Planxa, rentadora i lavabos deixaran de ser ben aviat causa principal de batusses matrimonials. A partir d'ara, el verí a la parella l'inocularà el diligent funcionari del registre civil quan se'ls adreci per preguntar-los quin cognom, el del pare o el de la mare, volen posar primer al seu nounat.

Podria ser que els primerencs, ensucrats per l'emoció, cedissin càndidament i de bon grat el privilegi: “Carinyet, posem-li el teu”, “No, amor, que el teu és més maco i original”. Però en aquesta auca hi ha més imatges i no són tan edulcorades. És fàcil d'imaginar el disgust dels sogres quan el seu cognom quedi malparat. I ja sabem que un cuita a la casa contrària és d'impossible reparació.

Els rics que no hagin parit mascle respiren per primera vegada tranquils. Aviat podran tenir néts que llueixin orgullosos les lletres de la dinastia. No trigaran a aparèixer testaments amb clàusules vinculades a la seqüència dels cognoms. Els notaris, que en veuen de tots colors, sumaran una nova variant cromàtica a l'anecdotari.

Podríem evitar-nos tots aquests maldecaps. Posats a ser igualitaris i moderns, eliminem els cognoms i substituïm-los pel codi personal de ciutadania, també inclòs en l'avantprojecte de reforma de llei del Codi Civil.

Servidor, per exemple, podria ser Josep 201143CXJD. Tot serien avantatges. Evitaríem disputes familiars i esborraríem la vergonya dels qui arrosseguen cognoms ridículs. Ara, que també és ben cert que no hi hauria manera de saber qui és un fill de la gran puta.