“Top secret”

Tenim en aquest país uns serveis de seguretat que fan posar la pell de gallina. Per a qualsevol operació es veu que generen dossiers interns altament secrets que a la mínima s'extravien a la cantonada del carrer de baix. Pel que sembla, un dels agents que havia participat en la planificació del desplegament policial que posarà Barcelona en estat de setge per la visita papal, tot fent la ronda pel veïnat, va perdre la carpeteta on guardava els detalls organitzatius de l'operació. En els fulls extraviats, hi constaven, per exemple, noms i números de telèfon d'alts càrrecs policials, adreces i contrasenyes, a més de la distribució dels efectius el dia del pessebre vivent, els hotels on s'allotjarà el seguici vaticà, i el nombre i la localització de les càmeres de vigilància que hi haurà instal·lades als voltants de la Sagrada Família. La pèrdua dels documents va ser fa un mes, però fins que dimarts passat un ciutadà anònim va sortir a passejar el gos no se'n va tenir notícia: al bon home el va impactar tant la troballa, que quasi devia desitjar tenir un hàmster o un periquito i no haver sortit de casa a tan mala hora, però finalment va armar-se de valor i va lliurar la paperassa a una emissora de ràdio que, naturalment, s'ha afanyat a divulgar la suculenta bona nova. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, els picava ahir la cresta, al samarità i als periodistes, advertint que hauria estat més apropiat entregar aquest material sensible a la policia, però qui pot retreure a aquell coratjós barceloní que hagués desconfiat de la competència dels cossos de seguretat, si acabava de trobar escampats pel carrer uns documents que comprometien ni més ni menys que la integritat del sant pare? I l'emissora, perdoneu, però va fer santament la seva feina, cosa que no es pot dir dels agents de Rangel. Però el més inquietant de l'assumpte, a banda de la visita mateixa de Benet XVI amb tots els seus oripells, és que informacions reservades d'aquesta magnitud es continuïn confiant a un material tan volàtil com el paper i que puguin haver estat tot un mes abandonades al centre de la capital sense que ningú hi parés esment. Potser algú altre ja els va recollir fa dies, els va fullejar i els va tornar a deixar a terra pensant que només podien ser una broma.