Papa

He deixat passar una setmana perquè hi ha qüestions sobre les quals no m'agrada opinar en calent. A més, sempre em queda la sensació que estic participant en una mena de casserolada mediàtica. No és que em consideri diferent, però en aquest diari hi ha el costum, no com en d'altres, de deixar que l'opinaire escrigui del que vulgui, sempre que el tema tingui un cert interès.

Benet XVI va defensar la família tradicional i la vida humana, i això va ser motiu d'escàndol per a alguns, que han volgut trobar les arrels del missatge papal en l'edat mitjana. Doncs què s'esperaven?

A principi d'octubre del 1984, durant la visita de Joan Pau II a Saragossa, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el llavors cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany. L'Església, em va dir, admetia el laïcisme. Només volia que fos respectuós amb la religió. Ho remarco: no em va dir “amb l'Església”, sinó “amb la religió”.

La petició em va tornar al cap quan vaig veure algunes protestes contra la visita de Benet XVI. Naturalment que els que protestaven tenien tot el dret a fer-ho; només faltaria. Però també vaig pensar que potser alguns dels que protestaven aïradament contra Benet XVI, ficant al mateix sac el seu missatge qualificat d'obscurantista i el de molts cristians de base, també defensaven altres religions que tenen la seva quota de radicalitat, i no precisament progressista. És a dir, si em manifesto contra el papa sóc un progre i un enrotllat i si ho faig contra l'islam sóc un racista i un xenòfob? Laïcisme respectuós, sí. Amb totes les religions. També amb la cristiana.