Més sobre els blocs electorals

El Col·legi de Periodistes ha fet públic un manifest en contra dels blocs electorals. Sosté –i amb tota la raó del món– que els blocs electorals són una “censura encoberta” i que van en contra de la llibertat de la informació. Suposo que ja saben de què els parlo: els blocs electorals són aquells espais que les teles i les ràdios públiques destinaran a partir de demà a la campanya electoral, i que faran que les notícies tinguin una durada determinada no pas en funció de l'interès periodístic de la informació sinó en funció dels resultats que els partits van tenir en les eleccions de fa quatre anys. Vaja, que a partir de demà Laporta i Carretero “desapareixeran” de TV3, i Mas i Montilla hi guanyaran posicions. Els periodistes posem el crit al cel i el Col·legi fa grans manifestos en què considera que es vulneren totes les definicions i manuals de periodisme. I amb raó. Però no diuen res dels blocs electorals que fan també moltes empreses privades que ja han apostat pel seu candidat. D'espais electorals que vulneren les definicions de notícia de qualsevol manual, n'hi ha també en diaris, teles i ràdios privades, on segons quins partits ja poden fer el que vulguin, que no hi apareixerà ni una línia que hi faci referència. I ara mateix no em sona que hi hagi cap manifest del Col·legi que parli dels temes que els caps de secció d'alguns mitjans privats no compren als seus redactors perquè no toca dir-ne res. A la privada, ja ho sé, podem fer el que vulguem. Però els manuals de periodisme deuen ser els mateixos per a tots. Vaja, que hi ha mitjans que informem del que passa al país i n'hi ha que informen sobre el que voldrien que passés. Un petit detall intranscendent.