Sautó

Sautó és un poblet penjat a la muntanya, amb només deu habitants censats, amb un peu a la Cerdanya i l'altre al Conflent (deu habitants, i tenen un desfibril·lador d'ús públic), poques cases que semblen encamellar-se una sobre l'altra, amb teulats de pura pissarra i construïdes amb la pedra fosca de la contrada. En aquest racó de món hi viu un picapedrer solitari amb la seva esposa, lluny de pertot i de tothom. Un escodaire ben especial tanmateix: banquer jubilat, des de fa anys es dedica a cantar i gravar cançons que ell mateix escriu, sempre en català.

Ens hi hem trobat una colla d'amics a celebrar l'amistat al voltant d'una taula on la Monique, l'esposa de l'Albert, ens sorprenia amb una deliciosa i monumental ollada, el plat de pagès més típic de Catalunya Nord. Havent dinat l'Albert ens cantà unes cançons, entre les quals un parell de molt reivindicatives. En acabar ens ho deia: “Sabeu? Sem pas el que volem ser, la République ens ignora...”.

Canta les seves conviccions catalanes d'un cap a l'altre del país des de fa més de vint anys, però es troba sol i no pas sempre acceptat arreu. Per això li he dit algunes vegades que és un picapedrer solitari. Aquest dia a Sautó, a casa seva, el taller on pica la pedra, vam ser testimonis excepcionals de la seva obstinació, convicció i enardiment. Voilà.