El president ja juga al contraatac

Entre les coses tristes que li passen a Catalunya hi ha el valor de la gent que la representa. Ho podem percebre dia a dia en l'estat del país. La manca d'idees arriba fins al paroxisme quan veus com es promocionen els candidats en les eleccions. Em sembla pèssima, un pròleg de la derrota, la campanya del PSC abusant de la negativitat dels missatges. Un lamentable “Artur Mas de lo mismo” els serveix per fer la típica brometa d'escola amb el cognom i demostrar que, fins i tot ostentant encara la presidència de la Generalitat, van a la contra. La seva incapacitat s'accentua quan malparlen dels altres perquè segurament no tenen cap opció positiva pròpia a recalcar, cap alternativa al calvari on ha contribuït a dur el país. L'eslògan el va presentar Jaume Collboni, director de campanya del PSC, però pel to del missatge sembla haver-se escapat del bloc de Joan Ferran, a qui entreté la pugna, el litigi, la novel·leta i el toreig de saló i poc els problemes de la gent. Collboni va parlar fa uns mesos de ser constructius, però els homes de Montilla tornen a jugar a la guerrilla, suposo que nostàlgics dels temps en què eren adoradors del gran timoner maoista. He parlat aquests dies sobre l'estil d'aquesta gent amb dos personatges als quals considero dels últims mestres: representen opcions catalanistes dins de l'esquerra que va lluitar contra Franco. Tots dos s'avergonyien de la poca traça d'Herrera i de la manca d'estil de Montilla. Es planyen perquè veuen perdut un possible triomf de l'esquerra. Vuit anys de fracassos de tripartit pesen com una llosa, amb l'agreujant final de la crisi. En els manuals d'argumentació clàssics se'ns diu que qualsevol afirmació que dóna peu a dubtes raonables necessita com a mínim un punt de defensa. Aquí no hi ha cap dubte. Amb aquests eslògans, el precipici cap a on van els socialistes acabarà esdevenint un problema també per al país. Una campanya constructiva els hauria servit per salvar els mobles, però van directes al desnonament. Temps al temps.