Vine a Santa Coloma, ateu!
Tinc un amic que és net, noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç. I a més, un gamberro vocacional, un dels més grans que he conegut. Diumenge de la setmana passada es va plantar a la Sagrada Família vestint casulla, mitra episcopal i un nas de pallasso. Va sortir a totes les cadenes, és clar...
Bé, doncs, l'he convidat a Santa Coloma de Farners, però aquest cop la disfressa la hi preparo jo: rosari musulmà, copa de ratafia, gel·laba amb el nom de Mahoma, el mateix nas vermell... i a la mesquita falta gent. Una vegada vaig provar de parlar de religió amb l'imam del poble i es va fer l'orni amb gestos de no saber ni català ni castellà? Doncs bé: em diu un altre marroquí que nanai, que el castellà i tant que el parla! Què està passant, doncs, a Santa Coloma de Farners, a la Selva? Com és que l'imam, en comptes de promoure el diàleg, es tanca com un porc espí si se li acosta un desconegut? Per què a l'escola de primària ja es veuen nenes ni tan sols púbers amb vel? El meu amic, que és noble, segur que va ponderar el grau de tolerància del catolicisme i els avantatges de la visita papal. Tot plegat, és clar, no devia sumar prou, i per això va exercir el seu dret d'expressió i d'escarni pacífic cap a qui ell considera un sectari i un integrista. Bé, Josep M., arribada és l'hora de saber si a més d'una simpatia innata també tens un parell de collons..
