Una noia de Tarragona

La Saida era una noia de Tànger que es volia integrar a Tarragona. El record que guardem del seu pas pel curs de formació i promoció de la dona que Càritas Interparroquial de Tarragona imparteix a Campclar, és el d'una noia tímida, una nineta. Són moltes les noies que ens vénen a demanar ajuda: n'hi ha que ho fan per necessitat, d'altres per no quedar-se tot el dia a casa i la gran majoria perquè tenen voluntat d'integrar-se, de tirar endavant aquesta nova vida que comencen a terra estranya. Nosaltres les atenem totes, som una mà amiga en temps difícils. Una filla de la Saida, de 6 anys, acudia al curs Som-hi tots d'ajuda extraescolar, que també s'imparteix a Càritas, i ara lamentablement s'ha quedat en el record de tots com a una petitona dolça i plena de vida. La Saida tenia 26 anys i dedicava la seva vida a cuidar dels seus fills. Vivia en un pis petit, a la Part Baixa, una zona de la ciutat on han anat a parar aquells que són com ella, que tenen moltes esperances i poques portes obertes. La Saida no tenia cap problema de conciliació familiar: ho feia tot ella i era el millor que li podia passar. De segons qui, millor no esperar-ne res. Fins aquí, sembla una història normal, la història d'algú que et creues a l'autobús, o passejant per la Rambla. La Saida, però, es va fer mundialment coneguda el passat 17 d'octubre. Fins i tot, gent molt important li va posar un número, el número 58 de l'any 2010, per tal que passés a la trista i negra història de l'Espanya d'avui en dia. L'Ajuntament de la ciutat li va dedicar un minut de silenci, colpit pel que li havia passat a la Saida. Les televisions es van palplantar davant de casa seva. Estem segurs que ella s'hauria posat vermella en veure's el centre de tanta atenció. Sembla que qui va fer-la visible, als ulls de tota la societat, va ser el seu marit, que no en va tenir prou amb llevar-li la vida, sinó que, presumptament, també es va emportar allò que més forces donava a la Saida, els seus dos fills. La Saida vivia al carrer Reial de Tarragona i volia ser una noia de Tarragona. És una autèntica llàstima que hagi hagut d'acabar com ha acabat per fer-se visible. Hi ha moltes més Saides al voltant nostre i podem ajudar a canviar el seu destí. Només és necessari que les mirem amb els mateixos ulls amb què mirem tots aquells que vénen a trucar a la porta de Càritas. Descansin en pau aquesta nineta de Tarragona i els seus dos àngels.