Art tristes

A les subhastes internacionals d'art celebrades la temporada passada només surten en el rànquing dos artistes catalans: Miquel Barceló al lloc 83 i Jaume Plensa, al 355. No pintem res, tot i que som referència en l'art del segle XX: Picasso va gestar el que seria la seva gran revolució a Catalunya, Miró és plenament actual al segle XXl i Salvador Dalí va anticipar el que seria la utilització del creador com a peça d'art. Aquesta herència no ens serveix gaire. Els nostres creadors contemporanis es dilueixen per la manca d'un mercat actiu i de recolzament polític. La creativitat catalana no ha trobat la fórmula d'expandir-se. Les institucions haurien de buscar, tal com s'ha fet amb les lletres, la fórmula de fer internacionals els nostres creadors.