El tapabruts

Fa goig veure com l'Estat espanyol també practica el principi de no ingerència, aquest tapabruts de la diplomàcia. És un patrimoni dels estats importants. França, per exemple, l'ha aplicat molt, a l'Àfrica sobretot, que és el continent sobre el qual el concepte es projecta més. La no ingerència francesa ha deixat mà lliure a alguns caníbals, dictadors sanguinaris que han comès atrocitats sense fi ni compte. Els francesos s'enduen els minerals que els interessen i permeten que l'exsergent erigit en cap d'estat vagi comprant pisos a l'Avenue Foch i obrint comptes a Suïssa. No ingerència, vergonya universal de la diplomàcia. Quan algun estat té ocasió d'aplicar aquest principi sembla que pugi graons en el seu prestigi, que esdevingui més important. Una altiva, immutable indiferència. Zapatero i Trinidad Jiménez, que quan els convé són tan d'esquerres, es renten les mans en l'insoluble problema sahrauí, que l'Espanya franquista va provocar. Miren cap a una altra banda, sempre tenint present els interessos espanyols, tant se val. Que el Marroc no obri la porta a una invasió de pasteres. Que no llanci els fanàtics a revoltar Ceuta i Melilla i que no reconquereixi Perejil. Que les empreses espanyoles que s'han instal·lat al Marroc per deslocalitzar continuïn gaudint de bons tractes. I uns quants arguments més. El Marroc és una dictadura coronada amb una vaga disfressa de democràcia. O de plutocràcia. Amic de la UE, el Marroc és un narcoestat, assenyalat com a tal pels organismes internacionals. Però té molt bones cartes, el Mohamed que hi governa. És amic dels nord-americans i senyoreja un estat islàmic exemplar, que combat a mort l'islamisme radical. És amic dels francesos, que continuen projectant la seva llarga ombra sobre el Magrib i el Sahel. És amic dels espanyols. Tenen, de tant en tant, alguna batussa patriòtica que enardeixen els nacionalistes d'ambdues ribes, però fan bons negocis. Els interessos davant de tot. Així, doncs, els sahrauís tenen mala peça al teler. Ningú no alçarà la veu per no ofendre el sàtrapa de Rabat.