Trossos

Castells

Fa unes dècades, ni se'ns hauria acudit de presentar els castells perquè la Unesco els reconegués com a patrimoni de la humanitat. Ara s'ha fet i s'ha aconseguit. Un èxit. Però per arribar-hi ha fet falta abans un èxit intern: els castells han triomfat i s'han expandit perquè connecten amb la sensibilitat contemporània, que els fa per exemple un extraordinari espectacle televisiu: tenen plàstica, èpica, un cert element competitiu, una gran intensitat dramàtica. Molta força.

Tradicions

Quan les tradicions s'arrosseguen per pur sentit del deure, com una motxilla pesada, s'acaben morint. Quan ens serveixen per donar respostes a necessitats reals del món actual, no tan sols sobreviuen, sinó que tenen èxit. Els castells responen a una concepció de l'espectacle contemporània, però també a un ideal de feina compartida en equip, de relació social de cohesió i d'integració. Per això han triomfat. Aquí i a fora.

Malalts

M'he alegrat també del reconeixement del Cant de la Sibil·la. I del flamenc, tan arrelat a Andalusia i tan present a Catalunya. Per això em sembla que s'ha d'estar molt malalt de rancúnia per enviar cartes a la Unesco per boicotejar la candidatura dels castells. Mobilitzar-se a favor d'una cosa té sentit. En contra, és una obsessió. És ben bèstia que un Grup d'Acció Valencianista vulgui evitar que una evolució dels antics balls de valencians obtingui el reconeixement que es mereix.