Ficció amb George W. Bush
La millor crítica que he sentit del llibre de memòries Decision points de l'expresident nord-americà George W. Bush la va fer l'actor Martin Sheen en una entrevista televisiva. “No sabia que Bush es dediqués a la ficció”, va dir Sheen, recordat per les seves interpretacions com a capità Willard a Apocalypse Now o com a president Bartlett a El ala oeste de la Casa Blanca. Altres lectors han gaudit de Decision points, que els recorda les novel·les de política-ficció de Tom Clancy, amb qui l'anterior mandatari dels EUA comparteix un tarannà ultraconservador i moralista.
Les memòries de Bush s'han de llegir com una obra de ficció perquè el contrast entre els fets i els seus records indica una notable fantasia. Bush es declara “sorprès” de no haver trobat les armes de destrucció massiva que el dictador iraquià Saddam Hussein havia de tenir, i tanmateix va ordenar la invasió d'Iraq, que passarà a la història com un caríssim excés contrari a la legalitat internacional. Per bé que la seva precisió factual sigui com a mínim dubtosa, a Bush no se li pot negar l'oportunisme polític, perquè l'aparició dels seus records ficticis coincideix amb la victòria momentània de la reacció conservadora contra el seu successor, Barack Obama, que ara es troba amb una popularitat minvada i en perill de bloqueig legislatiu del programa reformista que el va portar a la Casa Blanca. Ni que sigui falsament i grollerament, Bush intenta afegir-se a l'onada conservadora desfermada per la victòria del Tea Party i els republicans a les darreres eleccions legislatives.
La desmemòria de Bush arriba a extrems patètics amb la seva admissió d'haver autoritzat les “tècniques d'interrogació reforçades” als sospitosos de terrorisme, un terme que amaga pràctiques que també es poden anomenar tortura. En la seva fantasia, Bush arriba a formes d'ambigüitat, com ara quan qualifica José Maria Aznar com a “líder visionari”. En la versió anglesa, és possible interpretar elogiosament l'adjectiu, però la traducció permet el matís sarcàstic. Visionari és un individu que té visions. ¿Der ser aquesta la veritable opinió de Bush sobre el seu aliat? ¿O potser cal interpretar-la com un recurs de la ficció?
