Funcionaris

Dels grans col·lectius acostumem a fabricar-nos una imatge també col·lectiva. I com a tal, és una imatge de traç gruixut. “Tots els polítics són corruptes”. “Tots els homes són uns porcs”. “Tots els funcionaris són uns ganduls”. Aquests tòpics criden a les solucions fàcils.

Vivim un moment crític i la feina s'ha convertit per a molta gent en un bé molt preuat. Per això la seguretat es valora força i els funcionaris s'han convertit en un col·lectiu envejat, encara que els hagin retallat el salari en un 5% de mitjana, de moment. Molta gent acceptaria rebaixes salarials a canvi de conservar la feina. Per cert que això ja ha passat.

La imatge més injusta que circula sobre els funcionaris és que n'hi ha massa i que no treballen. I per si no n'hi hagués prou amb això –es queixen els més liberals–, els diferents governs no paren de contractar-ne, vés a saber amb quines intencions. Potser tenen una part de raó, però els que així parlen obliden que si la plantilla de funcionaris creix és perquè també ha augmentat la població. I pel que fa al tòpic del funcionari escaquejat, qui no coneix algú que a la seva feina intenta fer com menys millor?

El més injust és que quan parlem d'excés de funcionaris ens oblidem que dins d'aquest col·lectiu també hi ha els mestres, el personal sanitari i els policies. D'aquests també n'hem de prescindir? Perquè després voldrem una bona educació, amb pocs alumnes per aula, menys llistes d'espera perquè ens operin del maluc, i seguretat als carrers perquè no ens atraquin ni siguin un catàleg de les misèries humanes.