Opinió

Qüestió de voluntat

Tal com estan les coses no és gens fàcil trobar personal que s'avingui a realitzar activitats no remunerades. Però en pocs dies de diferència s'han donat dos casos d'aquells que haurien de servir d'exemple: la campanya de recollida d'aliments promoguda pel Banc dels Aliments i la presentació de la campanya Voluntariat per la Llengua. Totes dues activitats han mogut o mouran a les comarques gironines centenars de persones, o sigui una xifra gens menyspreable. Com tampoc no es pot menysprear l'esforç, el temps i la dedicació invertits en una activitat voluntària. Estem molt acostumats a pensar que tot té un preu i molt poc a veure que algunes persones actuen desinteressadament. I malgrat això, és com si alguna cosa ens impedís donar-hi el valor que es mereix. Ens queixem que els immigrants no es volen integrar i que no volen parlar el català, però després no valorem prou que dues persones, una disposada a ensenyar català i l'altra a aprendre'l, optin per destinar part del seu temps al nostre idioma en comptes d'anar al cine, mirar la tele o anar a comprar. I encara menys ens passa pel cap fer el mateix que les 150 parelles que aquest any formen el programa Voluntariat per la Llengua. Com tampoc ens plantegem passar el cap de setmana recollint aliments per repartir-los entre la població més necessitada com van fer fa pocs dies 500 voluntaris gironins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.