Dia de reflexió

Avui és dia de reflexió. A mi em sembla que en una campanya electoral poques coses hi ha de tan inútils com aquesta. Fa mesos i mesos que estem de campanya electoral, més aquests darrers quinze dies afegits, i resulta que ara encara hem d'esperar vint-i-quatre hores abans d'anar a votar. No dic pas que no convingui, avui tenir un dia de descans, i que els polítics ens deixin tranquils un dia sencer. I que als periodistes –sobretot els que no fem blocs electorals– no ens convingui relaxar-nos abans de jornada de demà, que tornarà a ser llarga. Jo sóc partidari que la campanya s'acabi un dia i que l'endemà mateix anem a votar, però si hem de parar un dia no trobo lògic que n'hàgim de dir jornada de reflexió. Després de tants mesos de campanya, vostès creuen que no tenim clar a qui hem de votar? O dit a la inversa: si encara no ho tenen clar, l'hi tindran gràcies a la jornada de reflexió? La diada d'avui és com aquells dos dies l'any que no hi ha diari: tens la sensació d'estar en un parèntesi estrany. Si demà quan vagi a votar pel camí em trobés algú que em donés propaganda electoral, voleu dir que em faria canviar el vot que tinc decidit? Tan poca confiança té la classe política en la capacitat de decisió dels seus electors que els ha de donar vint-i-quatre hores per reflexionar i ha de prohibir que tingui cap mena d'influència de cap partit entre que surto de casa i diposito el meu vot? I, en canvi, deixa que m'emprenyin a peu d'urna aquells enquestadors que sí que em pregunten què he votat. La jornada d'avui no hauria d'existir. La classe política, si avui corre algun risc, és que algú reflexioni massa i decideixi quedar-se a casa.