Reflexions per les eleccions

Es fa difícil distingir res d'engrescador en l'abstrús trencaclosques electoral en què ens trobem immersos. La informació sobre mítings i actes propagandístics, les entrevistes, els perfils dels candidats, el previsible –segons les enquestes– percentatge d'escons, les anècdotes, etcètera, constitueixen un bigarrat garbuix del qual costa bastant treure l'aigua clara. D'entrada, sembla que molts (antics) votants del PSC, decebuts d'aquests anys de govern tripartit, s'ho pensaran dues vegades a l'hora d'anar a les urnes, i hi ha un munt d'indicis que fan pensar que serà el senyor Artur Mas qui obtindrà la dignitat de molt honorable. És clar que es tracta d'especulacions, de temptejos previs, i vés a saber com en sortirem diumenge, els catalans, de tot plegat. Sigui quina sigui la formació que en surti guanyadora, els problemes seran els mateixos, i la capacitat de maniobra del nou govern estarà, com abans i com sempre, supeditada a les institucions de l'Estat amb seu a Madrid, des del govern espanyol fins al Tribunal Constitucional, passant pels poderosos conglomerats que regeixen coses com ara els aeroports. Per tant, i sobretot per això, algunes de les promeses amb què pretenen engrescar-nos, se'm fan utòpiques només de sentir-les. Ja se sap que, avui dia, l'esperit d'una campanya electoral està sotmès als criteris de la publicitat mercantil, i que cadascun dels partits que lluiten per aconseguir governar-nos, és, com si parléssim d'un detergent, el que renta més blanc i treu millor les taques. Això no vol dir que no s'hagi de votar, perquè es voti molt o es voti poc, algú o algú altre anirà a parar a la plaça de Sant Jaume, banda Tibidabo, i val més que hi arribi algú gràcies a les paperetes, i no a causa d'un excés d'abstinència. El que no goso fer, de cap manera, és recomanar-vos aquesta o aquella formació, encara que la que m'interessa que guanyi ja tinc previst votar-la. I és el que hauríeu de fer vosaltres, sigui quin sigui el color del vostre favorit.