Pallassades a Cornellà

El cap de setmana passat va ser un bon moment per arribar-se sol o amb la família a Cornellà. I no pas per visitar cap conegut, sinó per gaudir del 14è Festival de Pallassos. No en faré pas una crítica circense, perquè això cal deixar-ho per als crítics com Marcel Barrera i Jordi Jané, tot i que amb Barrera, que ha estat company de feina durant anys, sempre m'ha agradat compartir-hi impressions sobre el tema. Simplement en voldria deixar constància. Amb pocs dies de diferència, he pogut gaudir d'un nou i impressionant espectacle del Circ du Soleil, que representen Varekai a Barcelona, i de l'espectacle A la pista! a la ciutat baixllobregatina. Soc aficionat al circ i segurament aquest Nadal encara gaudiré d'algun espectacle més. Però el cas de Cornellà impressiona. La vela de la plaça Catalunya, plena de gom a gom. Cal anar amb compte i comprar les entrades amb antelació o un s'emporta una mala sorpresa. En aquest país, on hi ha territoris que costa molt que siguin exposats a l'opinió pública si no és per un fet luctuós, convé no deixar passar l'oportunitat d'aplaudir que Cornellà ofereixi un dels festivals artístics més prestigiosos d'Europa en la seva disciplina, tot i que convindria no morir d'èxit amb un punt de massificació i millorar l'organització, per exemple numerant els seients, com a mínim a la vela. Si no han estat mai a Cornellà aprofitin ara que hi fan pallassades, però de les bones. Descobriran com de viu i divers és aquest país.