Focs d'artifici

Joan Puigcercós està intensificant els darrers dies els moviments, fins i tot públics, d'aproximació d'ERC a CiU. S'ha pogut veure abans i després del debat de TV3. Mentre els exclosos del tripartit, de Mas a Rivera, encara insisteixen –per bé que cada cop menys– que si PSC, ERC i ICV sumen 68 o més diputats tornaran a pactar, Puigcercós ha declarat: “En les circumstàncies actuals ja no faria Montilla president.” I l'al·ludit insisteix que ell tampoc no pactarà amb independentistes. És a dir que, per més que els adversaris encara burinen en sentit contrari, els membres del tripartit el donen per mort i enterrat. En aquesta luctuosa situació, Puigcercós, sempre mirant per Catalunya, això sí, “a favor del país”, diu ell, sembla que intenti avenir-se amb la federació. Que bonic, sobretot després de la comissió del cas Palau. Qui fa càbales sobre CiU, sempre compta amb el realisme polític convergent, aquell païdor immens. Si va ser capaç de digerir fins i tot el PP d'Aznar, res no hi ha d'impossible. La perspectiva és gairebé tan apassionant com la mítica i mai concretada sociovergència. Ens freguem les mans d'imaginar l'espectacle. Costa molt de creure, però, que veiem un govern CiU-ERC. Pot ser que sumin una majoria suficient, com al 2003 o el 2006. Però ara serà CiU qui hi tirarà coces i no pas ERC, com aleshores. Si CiU treu pels volts dels 60 diputats se suposa que voldrà governar en solitari i amb acords puntuals ara a una banda, ara a l'altra. Però no hi haurà conselleries per a ERC, per entendre'ns. Si n'hi hagués seria la jugada més brillant i rodona de la política catalana recent i ens trauríem el barret davant de l'habilitat puigcercosiana. Primer, concert i, si no surt bé, referèndum. Aquesta és la proposta republicana a CiU. Una mena de dos per u. I si surt bé, aleshores ja no hi haurà referèndum? En què quedem? Focs d'artifici... Tot és improvisat, poc sòlid. Agraïm els esforços de Puigcercós per amenitzar-nos la vida, però temem que, al final, s'imposarà una realitat més vulgar, més previsible, menys excitant.