Riure o plorar

Ahir, com deuen haver comprovat a la fotografia de portada, uns operaris de TV3 es van passar la tarda muntant un plató per al cara a cara entre José Montilla i Artur Mas. Tres faristols –un per a Mas, un per a Cuní i un per a Montilla– i tot un decorat. Però finalment, a hores d'ara ja ho sap tothom, el cara a cara no es va fer perquè la Junta Electoral el va prohibir. El meu suggeriment, vista la despesa feta, és que no desmuntin el plató. I que l'aprofitin per al Polònia de la setmana vinent. Perquè, francament, tot aquest episodi és realment còmic. Repassem-lo: primer, un president que proposa un cara a cara al cap de l'oposició davant les càmeres de TV3 a la sortida d'un debat a sis. Uns senyors a fora el carrer que criden preguntant on és la directora, que s'ho mira perplexa mentre els dos candidats es tracten de tu reptant-se com si fóssim al Far West. I l'endemà, unes negociacions que s'allarguen durant dos dies fins a una hora abans de l'inici previst. Ahir, actes anul·lats a mitja tarda i els periodistes cap a la redacció, i en Cuní passejant amunt i avall del plató. Tants paperets que li passaven a Montilla en ple debat, i no n'hi van passar cap per advertir-lo que el repte incomplia la llei? I el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, no ho sabia, l'endemà, quan va apuntar-s'hi? I la guinda, l'episodi de les juntes electorals passant-se la pilota amunt i avall entre Barcelona i Madrid, que ja va quedar clar que allà es reuneixen a dos quarts de set de la tarda peti qui peti. El que els deia, això en un episodi de Polònia segurament m'hauria fet riure. Tal com ha anat, però, fa plorar.