Eleccions

En un dia com avui el més sensat seria parlar del temps. Seria fàcil comparar les prediccions meteorològiques amb les enquestes sobre resultats electorals. En els dos casos hi ha marge d'error reconegut i comprovat. Avui, més que cap dia, hi ha gent que vol creure en el rigor de les tècniques demoscòpiques i gent que vol creure que les enquestes s'equivoquen. Al final, passarà el que hagi de passar, perquè la política, en el fons, és més una marató que no pas un esprint d'última hora. I, amb tot, unes eleccions sempre generen expectatives desmesurades i són seguides amb l'interès de qui és a punt de descobrir una incògnita. En unes eleccions lliures sempre poden saltar imprevistos. Per això desperten tan poca simpatia entre dictadors de totes les espècies. Al líder soviètic Leonid Bréjnev una vegada se li va escapar una frase candorosa, perfectament digna del seu mentor Stalin: “El problema amb les eleccions lliures és que mai no saps qui pot guanyar”. Els règims totalitaris tenen aversió a la incertesa. Hi ha, naturalment, els qui d'eleccions no en volen sentir a parlar per altres motius. Els escèptics –un grup cada vegada més nombrós– se senten hereus de la visió radical que conté la cèlebre dita: “Si votar servís per canviar alguna cosa, aquesta activitat seria declarada il·legal immediatament”. La majoria de ciutadans, però, senten encara que, tot i que el seu vot no canviarà pas el món, té sentit utilitzar-lo per empènyer les coses en una o altra direcció. Sobre això no en tenen dubtes els militants dels partits i s'hauran despertat avui pensant que, fins a les vuit del vespre, encara hi ha possibilitats d'esgarrapar algun vot. Si els arguments en positiu no són prou engrescadors sempre queda el recurs, cada vegada més generalitzat, de votar el dolent per evitar el pitjor. En dies com avui, el nét pregunta a l'avi: “Per qui votaràs, avi?” I més d'un avi s'exaspera i respon enfurismat: “Jo no voto mai per ningú, collons! Jo sempre voto contra algú!”