Cal anar a votar?

No ha estat pas breu. Tot el contrari, portàvem mesos d'una precampanya que, finalment, va desembocar en una de les campanyes més ensopides dels darrers anys. La quantitat de despropòsits i de tòpics fàcils utilitzats seran difícils d'oblidar, tant pel que fa als eslògans com als vídeos. Entre els primers, frases buides referides al canvi, a una Catalunya millor, a la garantia de progrés, a la gent valenta, a la protecció de la família, a rebel·lar-se –que ara es veu que consisteix a anar despullat–, a parlar clar, al dret al bilingüisme –que vol dir poder parlar només en castellà, perquè els catalanoparlants fa generacions que som bilingües a la força–... Entre els segons, des d'una noia que, ves per on, té un orgasme en dipositar la papereta a l'urna d'un candidat superman, a una bandera espanyola amb potes que li pispa la cartera a un català ingenu, passant per la gavina que destrueix immigrants il·legals. Una campanya per a adolescents amb poc seny en què els ciutadans han estat tractats com menors d'edat.

En fi, tot un recital del mal gust, farcit de manca d'idees i de l'autisme d'uns polítics cada cop més allunyats de la dura realitat quotidiana d'uns ciutadans colpejats per una crisi de la qual ningú sembla trobar el camí de sortida i emprenyats pel menyspreu amb què Espanya tracta les seves decisions. I és que des de Madrid estant es pensa –potser també ho creuen alguns dels nostres polítics– que els catalans són gent rara que s'empipen per les promeses no complertes del president del govern espanyol, o per la retallada –la segona, perquè la primera ja es va produir al Congrés dels Diputats després del pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas– que un Tribunal Constitucional qüestionat va fer del text estatutari, passant per un PP que atia la catalanofòbia com a eina electoral. Cal anar a votar?

Reconec que cal tenir valor per, sobreposant-se a tanta frivolitat, anar a votar, però seria pitjor no fer-ho. En aquestes eleccions, els partits polítics es juguen l'aritmètica parlamentària dels propers quatre anys i els escons que donen o treuen la presidència de la Generalitat i el govern. Tanmateix, els ciutadans ens hi juguem molt més. D'una banda, la viabilitat i la fortalesa de les nostres institucions, del Parlament en primer lloc. Si la meitat o més dels electors opten per no anar a votar, el resultat, amb independència de qui guanyi les eleccions, serà un Parlament feble que donarà arguments a aquells que diuen que això de la reivindicació de l'autogovern i del dret a decidir és només la dèria d'uns pocs emmetzinats pel virus identitari. La prova del nou, diran un cop més, és que la participació a les eleccions a les Corts espanyoles, que per a ells són les realment importants perquè representen l'única nació veritable, és sempre molt superior. De l'altra, la cohesió social, ja que aquesta ha estat una campanya en què alguns partits han intentat contraposar espanyols i no espanyols, autòctons i immigrants. Flac favor es faria a la construcció nacional del país si es trenca la cohesió social. Per últim, perquè els canvis que s'estan produint a Catalunya (desafecció d'una joventut que ja no creu en les promeses del passat, ni té els lligams sentimentals amb Espanya de les generacions de més edat, desencís d'uns col·lectius colpejats per la crisi, ciutadans menystinguts que creuen que aquest Estat i aquest sistema polític ja no els serveix per fer front a les seves necessitats) cal que tinguin la seva traducció parlamentària.

En conclusió, encara que amb poques ganes, a contracor, malgrat la corrupció i la manca d'una llei electoral pròpia (temes amb prou feines presents a la campanya), cal anar a votar per dir prou i per barrar el pas a aquelles opcions populistes que malden per trencar la cohesió social i l'autogovern i que volen negar el dret a decidir dels ciutadans. Probablement és més fàcil quedar-se a casa, potser és el que els demana el cos a molta gent cansada de tant desgavell i frivolitat, però seria un mal servei al país i al futur, restaria força per fer front a la crisi econòmica i després no valdria queixar-se.