Les tres campanades de Florentino

No sé si el Florentino seurà o no a la llotja del Camp Nou dilluns. Però imagino que és més que probable, com ja ha fet en anteriors ocasions en què, sigui dit de passada, molt sovint n'ha sortit ben escaldat. Enguany ha armat un equip molt potent, amb el Ronaldo de primera espasa xulesca i desafiant sobre el terreny de joc i un entrenador que no té res a envejar-li a la banqueta. L'equip del rei Mides de les finances, l'obra pública i el negoci dels peatges arribarà a Barcelona amb possibilitats reals de fer-nos passar una mala nit. No li deuen pas faltar ganes de venir a Barcelona i presentar els seus respectes als amics que li han cobert les inversemblants inversions que ha patit amb la construcció de les autopistes radials de Madrid. I si a sobre pot somriure al final del partit, hauríem de reconèixer que a en Pérez totes li ponen a Catalunya. Serien tres campanades en molts pocs dies: el Congrés mimant-lo i atorgant-li carta blanca, el seu equip sortint victoriós i els seus benefactors presidint la Generalitat. Oli en un llum!

Per moltes voltes que hi dono –digueu-me ingenu– no encerto a explicar-me que sigui un grup polític català qui surti al rescat de les concessionàries madrilenyes quan sabem el greuge sagnant que patim a Catalunya amb els peatges.

Francament curiosa la previsió d'ingressos que havien fet les constructores amb l'explotació de les autopistes de peatge. Però per quins set sous haurien de pagar els madrilenys peatge si disposen d'unes autovies de luxe per entrar i sortir de Madrid? Però si a Madrid hi viuen madrilenys i no catalans, que som els únics que paguem peatge religiosament. I és que no hi deuen passar ni els catalans que resideixen a Madrid.

Amb l'esmena presentada als pressupostos generals de l'Estat, Florentino i els també amics de Ferrovial hi guanyen molt; els catalans, res més enllà de contribuir generosament amb els nostres impostos a cobrir també els peatges de Madrid. Però em pregunto què hi guanya CiU promovent aquest tracte tan favorable als interessos de les constructores espanyoles? És a dir, m'interessa entendre aquest altíssim sentit de la responsabilitat de què tant presumeixen, perquè si no m'ho expliquen només adverteixo responsabilitat a procurar diligentment per uns interessos que se m'escapen.