Tinc un problema

I aquest problema no es diu ni tres ni quatre per cent. El meu problema és que aquest matí aniré a votar. I que de la llista que votaré hi ha dos candidats que no m'acaben de convèncer. En canvi, n'hi ha un –i només un– d'una altra candidatura que m'està molt bé –perquè li he seguit la trajectòria política–, però no el podré votar en solitari. Em costa d'entendre. Per què al Parlament no es pot seguir el sistema de llistes obertes? Si ho puc fer quan voto pel Senat (aquella única papereta immensa en què un marca els seus candidats preferits, siguin del partit que siguin), tan complicat és fer-ho al Parlament? Els partits ho troben un detall sense importància. Però no m'estranya. Ells són amos i senyors de les seves candidatures i amb llistes tancades tenen la fórmula ideal per colar-nos algun candidat a l'entremig de la llista per pagar-los els serveis prestats. Si fos com al Senat hi hauria sorpreses, i ells ho saben. I per això som on som, en un país que reclama contínuament més competències però que ha estat incapaç d'aprovar una llei electoral pròpia. El 2007, el govern va encarregar a una colla d'experts un informe sobre la llei electoral, sobre quins canvis calia introduir. No van pas plantejar les llistes obertes, però sí llistes “desbloquejades”: que el votant continuï podent votar una sola candidatura però que hi pugui marcar quins candidats li agraden més, de manera que guanyin posicions a l'hora de ser escollits diputats. No em satisfeia del tot. Però era un primer pas. Aquesta i una llarga llista de mesures que fomentaven la participació. Als partits no els devia agradar. Per això l'informe dorm en algun calaix.