Els amics dels clàssics

Els dies d'anar a fer olives estan gravats amb fred en la pell de plegadores i de colliters de totes les èpoques. Són un clàssic. Aquests són dies d'anar a l'oliva, de collita, d'oli nou, d'aquest element bàsic i patrimonial de la dieta mediterrània. El mateix que fa lliscar estrelles Michelin i reconeixements quotidians. El gran cronista Bladé Desumvila explicava que els dies de fred les collidores “fan pietat”, ajupides, embolicades amb bufandes i roba vella, amb les puntes dels dits morades i clivellades, “cullen el fruit humil i preuat sense aixecar el cap ni parlar gaire”.

Així deurà anar aquest diumenge electoral a molts punts del país. Amb el fred i els partits i els seus interventors recollint vots preuats, com si fossin olives, arbequines, fargues, morrudes, de fulla de salze, sevillanes, bordes o verderoles, i sense aixecar massa el cap. És cert que en termes econòmics no està ben vist ser país d'oliveres. La ministra Salgado ja l'hi ha explicat al rei, que això s'aprèn en dues tardes. És clar que els de la mantega tampoc se n'acaben de sortir.

Contra el fred, a veure si surt el sol, tal com canta l'última aliada de la nostra llengua: Shakira. Després del papa, la cantant colombiana és la segona personalitat de ressò internacional que més ha fet pel català. Shakira, pendent de sanció municipal, es mostra més comprensiva amb el català que la defensora del poble, constitucionalistes i l'habitual personal recurrent. Potser deu ser cert que sense multes, ni que siguin per banyar-se en una font, o anar a més de 80 i sense casc, es guanyen adeptes lingüístics.

Avui i demà viurem expectants dos clàssics que voldríem massius, a més de la collita d'olives: eleccions al Parlament i Barça-Madrid. Expectació per un resultat, per dos. Expectació per una porra, per dues. És clar que són cites que ni aixequen la mateixa passió, ni provoquen la mateixa bogeria. S'ho endurà tot Gerard Piqué i els seus companys d'equip, que per alguna cosa saben escalfar millor.