Rescatar Catalunya
Es parla aquests dies del rescat d'Irlanda. Segons sembla, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional pagaran uns cent mil milions d'euros per salvar Irlanda. Però, compte, que Irlanda haurà de tornar aquests diners, més els interessos, en tres anys.
El llenguatge de l'economia, abans, era força especialitzat, si bé cada vegada es va tornant més col·loquial i, això, ens permet descobrir que és un llenguatge ple d'eufemismes. El terme rescat, per exemple, n'és un. D'acord amb el DIEC, rescatar és “recobrar pagant un preu o a la força (alguna cosa que l'enemic ens ha pres, que ha passat a mà d'altri)”. Així, en el cas d'Irlanda, la UE i l'FMI són, d'entrada, els que paguen el rescat. Fins aquí, tot normal. Però, després, recuperen el que han pagat, amb interessos. I això ja no és un rescat, sinó un préstec. Imaginem qualsevol història de pirates i segrestos, i vegem si quan es paga un rescat, al cap de tres anys, els que l'han cobrat l'han de tornar amb interessos.
Fixem-nos, d'altra banda, en “la cosa a rescatar” i en “l'enemic que l'ha pres”. La cosa a rescatar és Irlanda, i curiosament els diners del rescat també els rebrà Irlanda. Això no lliga. En teoria, els diners del rescat els hauria de rebre “l'enemic que ens ha pres”, no “la cosa a rescatar”. En aquest cas, “l'enemic” i “la cosa” són el mateix? Resultaria que Irlanda s'ha convertit en enemiga de si mateixa; és a dir, fingeix que se l'ha de rescatar. I les autoritats econòmiques fingeixen un rescat i fan el que saben fer millor: de prestadors.
Aplicant el cas a Catalunya, caldria veure què ens interessa més en cas que la UE i l'FMI, un dia, decidissin rescatar Espanya. Els catalans haurien de pagar la quota pels interessos del rescat? Seria paradoxal. Ens passem els anys rescatant Espanya, amb vint mil milions d'euros anuals, a fons perdut i sense interessos, i després encara ens tocarà pagar el rescat d'Espanya per part de la UE i l'FMI. Hi ha una accepció de rescatar que no apareix al DIEC i que té més a veure amb “alliberar”. És el que ens convé: que ens rescatin! I, un cop lliures, ja els tornarem els diners del rescat; vaja, amb interessos.
