Avui comença

Com que, com a candidata al Parlament de Catalunya, no he pogut, com és lògic, fer servir aquesta columna per parlar d'eleccions, ara ja me'n trobo deslliurada. El resultat és: una victòria de CiU que estava cantada, l'ensorrament de socialistes i d'Esquerra i una pujada del PP que no és més que el reflex del que ens espera a l'Estat on vivim. Vull dir que ve Rajoy, i que aparteu les criatures. Però la notícia transcendental és l'entrada al Parlament de Solidaritat Catalana per la Independència, que hi ha obtingut, del no-res i amb només quatre mesos de vida, quatre escons. Llàstima del cinquè, que hauria correspost a l'intel·ligent i sensible Hèctor López Bofill (Tarragona). Amb cinc escons teníem grup parlamentari propi, cosa molt convenient, ja que tenim moltes coses a dir. Tenim un programa sòlid, tenim una idea clara i distinta de com es fa un estat (l'exemple de vint països europeus els darrers vint anys que han esdevingut estat no ha estat balder); sabem les estratègies i els pactes que s'han de fer, coneixem l'estira-i-arronsa que es produirà amb l'ex-estat (l'espanyol) per partir béns comuns, i volem fer tot aquest procés pacíficament, democràticament, dins de la Unió Europea i amb el beneplàcit del Tribunal Internacional de les Nacions Unides. Sabem com continuarà la vida en proclamar-se la independència, i sabem com pagarem els nostres pensionistes i els nostres compromisos socials. I sabem que tindrem 22.000 milions d'euros anuals, que ara es queda l'Estat sense retorn, i sabem molt bé què en farem, en benefici dels catalans i sense oblidar la solidaritat amb tots els pobles d'Europa. Serem la quarta potència europea, i Europa estarà cofoia de tenir, per fi, un estat civilitzat al sud del continent...

Com ha estat possible el miracle? Doncs amb un líder que és un crac, Jan Laporta, el que va elevar el Barça a la categoria de l'equip més important del món; amb uns cervells espectaculars (Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, el mateix Hèctor López Bofill); amb els millors i més animosos voluntaris de tot Catalunya; i amb un cap de campanya excepcional: Emili Valdero.

El primer pas cap a la independència està fet. Que ho vegin els escèptics. I recordeu aquests moments: comença la llibertat dels catalans.