Lloret i Cúllar
El mes de novembre de 2004 Lloret de Mar es va agermanar amb la població andalusa de Cúllar. Molta gent resident a Lloret procedia d'aquesta població i, a diferència d'altres col·lectius d'immigrants, un cop a Catalunya, aquest nucli va sentir la necessitat d'organitzar-se i crear l'anomenada Casa de Cúllar. A part de les seves celebracions pròpies, cada any han participat, d'alguna manera, en els actes de la festa major d'hivern. Aquest 2010, però, ho han fet millor. A la missa de la festa del patró, sant Romà, cada any, em sembla que d'ençà del 18 de novembre de 1979, s'hi balla l'anomenada sardana de l'ofrena, al voltant de l'altar. No és un acte folklòric. És una forma de presentar davant l'Altíssim un símbol d'identitat. A vegades ha ballat una colla de dansaires de competició, altres un grup de sardanistes reclutats espontàniament. L'any passat va ballar un conjunt de mainada, com un clam d'esperança. Enguany ha volgut ballar la sardana de l'ofrena el grup de danses de Cúllar. Se'ls veia nerviosos, conscients del repte. Van ballar acceptablement. Però més enllà de la correcció, cal valorar la seva actitud, ja que van assumir la responsabilitat de la terra i la gent que els ha acollit i, sense renunciar a res seu, s'hi van identificar. Felicitats. I que, a partir d'ara, ens els trobem a les ballades informals, com qualsevol de nosaltres. L'agermanament serà real.
