A Madrid ho han vist així

Dels comentaris, opinions i acudits apareguts ahir a les planes dels diaris de Madrid, naturalment referits a les eleccions al Parlament de Catalunya, em va cridar l'atenció el que signava el ninotaire Borja Montoro a La Razón. Amb la senyera ocupant tot el fons de la vinyeta, un ase català deia això que no tradueixo: “Ya ha terminado la fase pornográfica. Prepárense, que ahora empieza la fase indecente...”. Aquesta mamarratxada intel·lectual, el meu cervell l'ha introduït al mateix sac en què vaig posar, fa tres dies, un programa de la cadena televisiva Intereconomía titulat Lo que Cataluña esconde, en què es manipulava la veritat sobre la presència de musulmans i les seves activitats a casa nostra per fer entendre que el govern de la Generalitat (ara en funcions), amb les seves excel·lents relacions amb el del Marroc i la seva manera d'enfocar el tema dels immigrants musulmans, és gairebé còmplice d'Al-Qaida. I apareixia un personatge català exercint de leitmotiv del, diguem-ne, documental: la periodista Pilar Rahola, que, amb la seva presència i, sobretot, amb les seves intervencions, demostrava que Intereconomía no l'havia realitzat d'amagatotis, només per fastiguejar-nos. Ara bé, aquestes coses han estat, són i seran sempre així, i mai no els faltarà algú disposat a fer veure, i fer creure, que allò que s'explica es correspon amb la realitat. Quan comento amb els companys algunes de les coses que llegeixo en la premsa madrilenya i veig en televisions com la ja esmentada o Veo 7, solen titllar-me de masoquista. Però si no llegís el que llegeixo i no contemplés el que contemplo, no podria explicar-ho als nostres lectors. Explicar-ho, o reproduir-ho íntegrament perquè en quedi constància fidedigna. Penso que hem de saber com ens veuen i com ens retraten, i quins són els seus sentiments envers nosaltres, i com s'ho fan perquè la seva animadversió s'escampi i sigui compartida pels milers de ciutadans que se'ls creuen.