Curioses defuncions (2)

La novel·lista Margarett Munnerlyn Mitchell volia ser metgessa. Tancada a casa amb un marit autoritari, va començar a redactar un text de mil pàgines que pensava intitular Demà ho pensaré, frase que repetia la seva protagonista, Pansy. Finalment, l'obra es va titular Allò que el vent s'endugué, i la protagonista, Escarlata. Morí atropellada per un taxi quan anava al cinema. El contista Edgar Allan Poe es devia desesperar en no poder llegir el Manuscrit trobat a l'ampolla, per tal com després de dilapidar tota la seva fortuna en opi, beguda i dones de conducta dubtosa, una nit, ebri com un corb, es va perdre pels carrers i es va desmaiar caient a l'alçada de l'escarabat. Uns homes el van recollir creient que era un rodamón, i el van portar a l'hospital on va morir. Potser l'ampolla no contenia precisament un manuscrit sòlid. El filòsof de la ment més preclara de la història, Plató, va morir plàcidament mentre assistia a un banquet nupcial. El banquet tenia com a tema, precisament, l'amor. Henri de Montherlant, novel·lista i dramaturg francès, es va suïcidar quan va tenir la certesa que s'estava quedant cec. Poc abans ja havia escrit El caos en la nit. L'encantador poeta anglès Dylan Thomas, personatge d'aspecte bohemi afeccionat a la beguda, viatjà a Nova York a fer un recital de masses, i va morir d'un coma etílic, probablement la llet era per llibres com Sota el bosc lacti. Es podria completar el títol: sota el bosc lacti s'hi fabrica ginebra.

El conciliàbul seguirà al llarg de la història, en l'esdevenidor, perquè les casualitats són, en realitat, causalitats d'alguna força físico-química que forma part de la massa fosca o porció desconeguda de l'univers. El misteri està servit i no s'atura, com el desig de posseir uns ulls plens d'ocells.