Fer bugada

Si escoltem els comentaristes polítics deduirem que els resultats de diumenge estaven cantats. Tothom havia augurat la victòria de Mas, tothom preveia una davallada socialista i republicana... En canvi, trobo a faltar que no es remarqui més que la corrupció no ha passat factura. La realitat és que estem davant un canvi de cicle que continuarà en les municipals i seguira en les generals. No cal ser teòric de res per veure que el tripartit no ha funcionat, i no tant per les maragallades o per les entremaliadures de Carod: les esquerres tenen poca cultura de poder, i quan hi ha tants caps, sobren o falten barrets. El seu principal viacrucis ha estat l'Estatut, i quan es va produir la sentència del Constitucional el govern hauria d'haver dimitit. Montilla, volent ser pragmàtic, ha perdut la confiança del seu electorat, i també la del PSOE, que ràpidament ha oblidat que les victòries de Zapatero es fonamentaven en el vot català, i que durant anys Montilla ha governat la sala de màquines del PSC. La seva dimissió l'honora, i altres professionals de la política n'haurien de prendre bona nota. Pel que fa a Esquerra, el seu problema és que ja se sentien derrotats abans dels comicis, massa desercions des del congrés, i vet aquí que l'últim d'arribar a l'esfera independentista els pren quatre diputats. El preu de gestionar el poder és alt, i encara que a ICV els sembli que se n'han sortit prou bé, la realitat és que en pocs mesos podrien perdre les quotes que han mantingut aquests anys. Llavors ja no seran víctimes de les contradiccions que han hagut de gestionar durant el tripartit. Aquest estiu vaig escriure una minisèrie per lamentar l'absència de líders per encapçalar el 10 de juliol. Artur Mas serà el nou president de la Generalitat, ell i CiU tenen la paraula, però el crèdit és temporal i la paciència té un límit.