Feliç Any Nou!

Dimarts que ve és l'Any Nou musulmà. Ho he sabut no pas perquè el meu entorn m'ho hagi fet saber. El resum de previsions que el servei de documentació de la ràdio on treballo em facilita cada setmana diu que dimarts que ve és Any Nou al món musulmà.

Què en sabem de la cultura de desenes de milers de catalans de fe musulmana? La seva presència aquí la podem anar a buscar al segle VIII, però la que avui ens ocupa, en la seva majoria, és de fa uns 30 anys. I no, no en sabem massa, per no dir gairebé gens. L'hermetisme i el fonamentalisme estan fent molt mal –cada cop més– a la mútua coneixença. I cal construir espais de reconeixement.

Un bon ciutadà, director d'una petita editorial, em comentava ara fa uns dies l'esforç que amb altres coneixedors del món musulmà estan fent els darrers anys. Parlo d'un treball de camp amb joves catalans d'aquesta religió a Catalunya.

Animats per professors de secundària d'Osona, el Solsonès, la Garrotxa, que no entenien per què aquests joves –la majoria fills d'immigrants de classe mitjana-baixa– no s'interessaven en absolut per la lectura, van voler esbrinar-ho. Entre tots, i després de moltes converses amb els joves, les seves famílies, imams i muftís, van arribar a la conclusió que l'entorn més dur de la seva confessió, que m'atreveixo fins i tot a qualificar de fonamentalista, desaconsella als adolescents musulmans catalans llegir literatura occidental. Què s'ha de fer, doncs, un cop constatada aquesta realitat?

L'oficialisme opta –i en part és lògic– per mirar de convèncer els joves musulmans estudiants de secundària de les bondats de la lectura. Poc eficaç.

En aquesta editorial, han decidit recollir best-sellers al món àrab, a la zona d'on provenen la majoria de les famílies d'aquests joves estudiants, el Sahel, i traduir-los al català. Els han fet arribar a les escoles, i ara ningú no hauria de tenir excuses per llançar-se al plaer de la lectura.

Potser ara fóra bo fer un pas més i tenir la intel·ligència d'afavorir que els joves no musulmans descobreixin aquestes lectures. Per cert, són d'Abadia Editors, i els títols els descobrireu, com ho vaig fer jo, a la col·lecció Qâdar.