El primer any

1. ...de Mourinho

El portuguès va arribar a Madrid mirant de posar-hi seny. «El primer any que ningú em demani títols. Hem de construir un equip i necessito temps.» Entrenador nou, jugadors nous, estil de futbol nou... És veritat que tots els projectes necessiten paciència i el de Mourinho al Madrid, per com està muntat el futbol, també. L'afició, la junta, l'equip i també el tècnic, gràcies als bons resultats obtinguts, van pensar que els jugadors anaven avançats en la seva adaptació i van aixecar el volum de la seva veu en el moment menys oportú. S'havien d'enfrontar al Barça, segons Mou, aquell equip que ja està format; segons la premsa del règim, aquell equip que ja toca el final del seu cicle victoriós. De com va anar tot plegat no cal que en continuem parlant.

2. ...de Guardiola

El Pep va arribar del filial i en la seva primera temporada va guanyar la lliga, la copa del Rei i la lliga de campions. Millor impossible. Ho va guanyar tot (excepte la copa Catalunya) i, a més, o sobretot, més enllà dels resultats, la grandesa de Guardiola va ser dotar la plantilla d'una disciplina mai vista i, l'equip, d'una fortalesa i una solidaritat que aplicada a la qualitat dels futbolistes van convertir el Barça en el referent mundial de la disciplina. Dos anys després tot continua igual. O potser millor. El Barcelona és, segons els 400 milions de persones que van veure l'exhibició de dilluns, el millor equip del món. Ara cal que en aquest 2011 ho certifiqui aixecant trofeus.

3. L'èxit

Va dir Guardiola en la roda de premsa postpartit que dedicava el 5 a 0 a Johan Cruyff i Carles Rexach. Ni a Núñez ni a cap altre entrenador. A ells. Lotina i altres tècnics han parlat del tema i tothom recorda aquell meravellós 1988 en què l'holandès va posar els nassos (per no dir una altra cosa) sobre la taula i va fer quadrar la junta, els jugadors i els tècnics de la base. Hi va haver bufetades, alguns van marxar, altres van ser convidats a fer-ho i molts van criticar (de fet n'hi ha que encara rondinen) el fons i la forma dels mètodes cruyffistes. Els resultats estan aquí i, per tant, amigues i amics, deixeu-me compartir amb Guardiola l'agraïment al pare de la idea i també a tots els que han treballat durant tants anys perquè avui el Pep hagi fet el que ha fet. Moltes gràcies. La història us posarà a tots al lloc que us mereixeu.

4. Real Madrid

Des de dilluns, Florentino veu que ha fet tard. Ni Pellegrini, ni Juande, ni Schuster ni tants tècnics i futbolistes que han patit la filosofia Barça tenen la culpa dels fracassos blancs. En realitat no eren desastres del Madrid (96 punts l'any passat!), sinó encerts del Barça. Algú creu que el planter de la casa blanca és dolent? Ara bé, els joves no tenen sortida perquè el club no té continuïtat i, com que a dalt hi ha massa urgències, ningú pensa a aplicar una metodologia que doti d'identitat el club. La que sigui, però una. Lliçó per als descreguts de casa nostra: cal potenciar el que funciona, vingui d'on vingui, perquè caminar en direcció contrària pot provocar que d'aquí a uns anys els barcelonistes es trobin com ara els madridistes, o sigui, deprimits per la qualitat i la quantitat dels eterns rivals.