Els anys trenta
Ací, a la Sagrada Família, el Papa va dir que l'Església les passava tan magres per aquests verals com als anys trenta. La cardenalada li havia inflat les orelles sobre l'esverament a cremors dels nostres venerables carques contraposats a la catòlica de la mateixa cremor.
No és ben bé així, ho puc dir perquè ho he viscut, cosa que no poden dir ni el Papa ni els cardenals que aleshores la majoria d'ells encara eren a les butxaques del Pare Etern.
N'hi havia un amb la cara plena de berrugues i gota ruc que li deien Azaña. Manaia gros, que va dir solemnement a les “Cortes” que “España ha dejado de ser católica”. Jo només puc dir que es van acarnissar amb els de can Culapi. El Col·legi Balmes es va dir Acadèmia Penyafort on s'hi amagaven, rere tempanells, les estades dels negres.
Ep. Esclatada la guerra, quan digueren a l'aital Azaña que les forces de la República havien passat l'Ebre, ell va dir “esto no sirve para nada si no podemos celebrar-lo con un «Te Deum» en la catedral”. Diuen que l'home va morir amb els sagraments, com el Companys. Eren gent anticatòlica però no anticristiana.
Això d'una banda, de l'altra, els de més porpra cardenalícia s'empassaven els gripaus esperant el dia del sabre, que va venir. Però, en aquell just moment, l'església de casa, malgrat les rondinades d'algun bisbe, feia esplet. Ningú que no ho hagi viscut pot imaginar-se què fou de jovenívola la Federació de Joves Cristians que, entre misses i gimnàstiques, arribàrem a ser deu mil. Més de dos-cents moriren màrtirs. I no puc canviar el nom. Màrtirs.
I ja som a avui. No estem als anys trenta, estem pitjor. Els carques d'una banda ja no són anticatòlics, són anticristians. Només cal veure com s'han esverat amb la visita del Papa i la Sagrada Família. Només per dir-ne una. Una altra. Hom pot ser cristià i àdhuc catòlic sense ser imbècil. A l'altre cap, la ja tan dita cardenalada enyora el Franco, talment els comunistes enyoren la Pasionària.
Ja hi som. Entre elegits tirant a carques i rebecs tirant a carques, avui dia, un esplet com el de la FDJ és impossible.
Déu sobre tot.
