Les motivacions de l'elector
Aquestes darreres setmanes hem estat submergits en una allau continuada de textos periodístics sobre les eleccions a Catalunya, i tinc la temença que sovint les informacions ofertes han estat poc aclaridores sobre la gravetat de la nostra situació, i sobre les vies per trobar-hi una solució. Sovint cauen en el parany de la informació espectacle, ajudada per la gran atenció dedicada a les enquestes, que, com sabem, no sempre són un mirall de serietat ni d'honestedat.
Ara em limitaré a emetre una sèrie de consideracions que poden tenir una possible voluntat clarificadora:
1) Vull subratllar el gran pes de la ideologia i dels interessos, conjunturals o no, en els missatges dels partits i dels seus polítics. Tot embolcallat, en general, per una propaganda evident, pertorbadora i que sovint fa recurs de la desinformació, amb tot el perill que aquesta pràctica significa.
2) Dissortadament, les campanyes electorals no tenen mai res de pedagògiques, són intoxicadores, defensen determinats interessos, normalment ocults i acompanyats d'elements informatius d'escassa credibilitat.
3) Els partits, i sovint els mitjans de comunicació, acostumen a tractar els temes que a ells els interessen, i com a ells els interessa, sense mostrar cap neguit per la seva versemblança. És evident que en el vessant informatiu no tots els mitjans apliquen els mateixos criteris desorientadors, però són comptats aquells que no defensen determinats pressupostos ideològics o d'interessos. Per tant, els temes que realment poden interessar als ciutadans no sempre són tinguts en compte. Dissortadament els líders polítics, i àdhuc els periodistes, no exerceixen gaire la funció de lideratge raonat, orientador i al marge de les seves pròpies opcions.
4) Una cosa és que una determinada qüestió interessi als ciutadans i una altra és que tinguin els elements de coneixement que els permetin fer un judici ponderat i assenyat. Ningú no entén sobre tots els temes, car el seu univers se circumscriu a un nombre limitat de temes, a part de la influència que puguin exercir els partits, els líders polítics i els mass media. A més, en la situació actual, dissortadament, hem de convenir que l'interès pels temes polítics és “descriptible”, i sobretot, a través d'aquells, el que se subratlla són els temes trivials, per no emprar una altra expressió. La coincidència en els dies de la campanya electoral amb el partit Barça-Madrid ens fa témer a molts que aquest esdeveniment esportiu va suscitar un interès ben superior a aquella en la població catalana, actualment tan decebuda de la política.
Un altre element de preocupació va ser la inquietant banalització de la campanya, fins i tot recorrent a elements d'intencionalitat eròtica, pràctica que considero rebutjable. La política es, es vulgui o no, un tema molt seriós.
5) La situació catalana en conjunt, en certs aspectes, és preocupant. Em pregunto a vegades si els catalans ens adonem d'això i de la capacitat de conscienciació i raonament dels electors. El PP, després de totes les seves accions contra Catalunya, ha millorat el seu nombre de vots i d'escons, en les preferències electorals dels catalans, i la mateixa cosa podem dir, pel que fa als vots, de Ciutadans. Això fa urgent una presa de consciència ràpida sobre l'actual situació. Però em pregunto on són el líders, intel·lectuals o no, a part dels polítics, per trobar camins de redreçament del nostre futur.
