Després de la batalla
Tot ha estat consumat i s'ha complert el guió descrit per les enquestes. Les tendències estaven dibuixades, si bé els resultats finals les han magnificat, fins a exagerar-ne les diferències. La incontestable victòria convergent –quina magnífica campanya!– s'ha exhibit davant de la desfeta de socialistes i republicans, que han pagat amb escreix els múltiples errors acumulats en els darrers anys.
Talment, Convergència i Unió ha recollit un vot transversal, ideològicament obert, que li ha donat confiança i prou força per governar amb tranquil·litat durant el proper futur, amb una oposició atomitzada que haurà de refer les estructures polítiques i els missatges socials.
De tot, n'haurem de parlar a bastament, quan cada casa és un món i cada realitat, un conflicte, i més quan han estat diverses les causes que han portat a l'actual mapa polític català, un trasbals que no ha estat conjuntural, sinó que apunta a una dimensió de més llarg abast. Tot i que sempre s'ha dit que cada consulta electoral té una dinàmica pròpia, en aquesta ocasió el cicle electoral és més ampli i les eleccions al Parlament de Catalunya i les eleccions municipals estan destinades a formar part d'un mateix bloc, per la proximitat de les unes i les altres i per les crisis inevitables de socialistes i republicans, per als quals el rellotge va a la contra.
Si és veritat que el partit socialista sempre s'ha distingit per la seva vocació municipalista, també és veritat que l'actual transversalitat del vot convergent ha afectat les bosses electorals fins ara fidelitzades, esmicolant la dicotomia dreta-esquerra i amplificant el desgavell sociata.
El PSC, víctima dels propis errors i de la incapacitat de reciclar-se amb rapidesa, comença a intuir una llarga travessia pel desert, un camí costerut en el qual haurà d'empenyorar algunes de les seves joies –potser les alcaldies de Barcelona i de Girona– i en què es podrien activar moltes seduccions. I no és gens agosarat pensar que potser caldrà una refundació o una nova creació per cobrir l'espai d'una socialdemocràcia catalana de perfil europeu.
