Felicitats a les cambres de comerç

Zapatero ha tallat la mànega que regava d'euros els calaixos de les cambres de comerç. Empreses i autònoms deixaran d'estar obligats a pagar l'entrada d'una festa a la qual potser no volien assistir. Ha estat necessària una apocalipsi econòmica per entendre que qui té set s'ha de pagar el beure i qui vol pols cal que vagi a l'era.

Les cambres són territoris poblats per gent entesa en economia que simpatitza amb el lliure mercat. Així que, malgrat les queixes expressades en públic per la castració sense anestèsia, és d'imaginar que valoren positivament aquest nou escenari que els permetrà demostrar com d'imprescindible és la seva existència. No hi ha res més gratificant per a qui creu en el mercat que seduir-lo excel·lint en la producció de béns o la prestació de serveis. Guanyar-se el dret a existir és el súmmum de la satisfacció i molt més meritori que viure a l'aixopluc d'un corpus legal que fa olor de medievalisme.

Només els boigs es disparen trets a les pròpies cames i per això s'ha d'entendre la seva resistència formal a perdre el privilegi d'imposar peatges als beneficis empresarials. Però aquesta actitud és només un posat teatral perquè no sigui dit que no defensen allò que és seu. En realitat, l'entusiasme circula en secret per totes les seus camerals i entre tots els seus directius, ja que, després de demanar durant anys i panys reformes estructurals en benefici dels interessos col·lectius, ara veuen que per fi comencen a ser ateses les seves reclamacions. Felicitats per l'èxit.