El discurs de Cap d'Any

S'acosta la Constitució absoluta. El constitucionalisme econòmic, que als anys 80 promovien teòrics liberals com Buchanan, Friedman o Hayek, s'està aplicant aquí uns quants anys després. Aquests economistes propugnaven que a la Constitució hi hagués una pila de principis que havien de complir els governants: obligació de presentar pressupostos equilibrats, limitació de despesa pública a un cert percentatge de PIB, limitació del creixement de la massa monetària...

Això ara ja ho tenim, però per via europea. L'espanyola està més obsessionada a ser una Constitució absoluta, no tant perquè siguin els economistes els que marquin l'interès general, sinó per anar llimant proximitats i particularitats. Absoluta d'absolutisme.

Absoluta, en tant que única realitat, la pluralitat nacional busca el seu lloc passeig de Gràcia avall. I els mecanismes de control, de contrapoder per garantir legitimitats democràtiques, com els que podrien mantenir un Tribunal Constitucional en condicions, avisen des de la barrera, ni llengua, ni nació, i compte que tornen els toros. Absoluta d'inamovible.

Fa una setmana vam anar a votar, i hi ha qui creu que aquesta és una democràcia estrictament electoral, i amb un mandat substitutiu, més que no pas representatiu. El lligam entre elector i elegit és tan feble, que passats els dies es poden esvair compromisos, consultes i redempcions de comptes, i el diputat pot canviar, i opinar sense contacte amb l'elector, perquè de fet no el representa, el substitueix.

Mentrestant, demà comprovarem la categoria absoluta de la Constitució Espanyola, aquella on no caben en plenitud les aspiracions de l'últim estatut dels catalans. I per Cap d'Any estarem atents per saber què ens diu cara a cara el nou president de la Generalitat.

L'equip d'Artur Mas treballa amb celeritat per aconseguir la investidura com més aviat millor, per evitar que siguin només els economistes, els que marquin l'interès general, i perquè davant del televisor i amb el raïm a punt es legitimi el nou mandat.