Situacions insostenibles
L'Estat ha recorregut als militars perquè la gent pogués volar. La justificació és que la situació “era insostenible”. Ja m'explicaran. En el tercer any de la crisi econòmica, amb dos milions de desocupats i una incomptable xifra de persones al llindar de la pobresa, o directament pobres, el problema és que la gent no pugui volar?
Quan tothom fa uns marrameus que fan mitja por i tothom es queixa que no hi ha diners, quan els empresaris han d'acomiadar treballadors per no haver de tancar les empreses i es limiten a resistir ells mateixos, quan cada vegada més gent s'instrueix sobre els subsidis que li corresponen per anar tirant i quan les botiguers fan calaixos buits encara que els carrers siguin eixuts, com s'explica que tanta gent vulgui volar?
Al món, més de tres quartes parts de la població no ha volat mai i no volarà mai, per tant, en què es fonamenta la qualificació de “situació insostenible”?
Els controladors coneixen la hipocresia col·lectiva d'una societat que es queixa abans i després dels ponts, però que els dies de pont vola i fa unes vacances extraordinàries.
Si se suprimís la festivitat del dia 6 de desembre no hi hauria pont, no hi hauria vaga de controladors i no hi hauria “situació insostenible”. I no s'hauria de recórrer als militars per resoldre els problemes que afecten la classe benestant ‘voladora'. Quan hi ha vaga o avaria de trens, quan cau el subministrament elèctric, o quan les carreteres queden col·lapsades, o quan les entitats bancàries i les grans companyies de serveis privatitzats collen els usuaris, sí que es creen “situacions insostenibles” i, aleshores, no es decreta l'estat d'alarma ni es militaritza la Renfe, ni Endesa, ni la Caixa.
Quan les víctimes són la gent que no pot seguir, no passa res; quan les víctimes són els poderosos o els aspirants a liberals de vacances abonats a les agències de viatges, aleshores cal rescatar-los de les terminals dels aeroports.
A banda, si no fos perquè el caos aeri perjudicava la imatge internacional d'Espanya –és a dir, la imatge de la mateixa Casa Reial, de La Moncloa i del gran capital–, l'Estat no hauria reaccionat.
