Militarització aplaudida

Gairebé tothom està molt content perquè, davant d'una vaga salvatge d'uns controladors aeris que provoquen l'enveja general amb ingressos anuals mitjans de 200.000 euros, el govern espanyol ha decretat l'estat d'alarma, sinònim de posar sota la jurisdicció militar els protestataris. És normal que els ciutadans, en especial els 600.000 a qui aquest conflicte ha espatllat les vacances demanin presidi per al controladors, i que el sector de l'hostaleria i les companyies aèries lamentin que el Codi Penal militar ja no prevegi l'afusellament per als sediciosos de les torres de control, però el pràcticament unànime suport popular que ha aconseguit el govern espanyol amb aquesta exhibició de fermesa pot ser molt perillosa en el futur. Si per uns perjudicis econòmics que les empreses afectades xifren en uns 330 milions d'euros paga la pena suspendre l'ordre civil –en el qual les responsabilitats de les vagues, salvatges o no, es dirimeixen en els tribunals civils–, no és difícil d'imaginar que amb l'argument que la situació econòmica és molt delicada el govern de Rodríguez Zapatero decreti l'estat d'alarma quan es convoqui qualsevol vaga, encara que sigui seguint els procediments legalment establerts, en nom del bé general major que és evitar que es tornin a desquadrar les estadístiques sobre el creixement del PIB. Aplaudint la militarització d'una minoria, la majoria està obrint el camí perquè quan ella faci una cosa que no agradi al govern, aquest li plantifiqui a casa un soldat que la porti a treballar quan gosi fer vaga –sinònim de xantatge quan convé als manaires– per reclamar el compliment del conveni o negociar-ne la millora.