Crisi, immigració i llengua
Les eleccions del 28-N passat han estat molt contundents: uns han guanyat clarament, CiU i el PP, i altres han perdut de forma nítida, PSC i ERC. Una altra característica és que l'independentisme, en conjunt, ha perdut un terç dels escons i ha retrocedit de 21 diputats a 14. Tot això ha succeït per tres causes fonamentals: la crisi, la immigració i la llengua.
Doncs bé, les claus d'aquest terratrèmol polític, que tindrà unes conseqüències –al meu entendre negatives– per a la majoria de la població catalana, tenen com a primer punt primordial la brutal crisi estructural que patim, la qual s'emporta qualsevol govern i no atén cap mena de raonaments. Aquesta crisi estructural té unes causes domèstiques i internacionals: les primeres serien les derivades del monocultiu salvatge del sector de la construcció i les segones obeirien a motius d'economia especulativa. Un altre punt per entendre aquests resultats és el vidriós tema de la immigració. La dreta, un cop més, ha actuat en aquest tema molt maquiavèl·licament; ha sabut carregar el mort del desgavell immigratori a les esquerres i aquestes no han sabut reaccionar. Finalment, el tema de la llengua. Aquí el PP i Ciutadans han jugat a un perillós neolerrouxisme per tal de fracturar la nostra societat. En aquest punt, tant el regionalisme com l'independentisme no han estat a l'altura de les circumstàncies.
