Qüestió de temps

És molt probable que abans de Nadal –per cap d'any, a tot estirar– hi hagi un nou govern que, com que és del tot legítim, tindrà les seves prioritats, també en matèria territorial. Res a objectar, doncs. Tot i això, cal tenir en compte que moltes decisions en aquest camp tenen uns ritmes temporals molt diferents al d'una legislatura de quatre anys. Els grans projectes –la línia 9 del metro, el Tramcamp, el planejament territorial, etcètera– tenen uns temps de maduració i d'execució més llargs. Projectes en marxa com els esmentats –i molts més– o normatives com són els plans territorials o la mateixa llei d'urbanisme es despleguen lentament al territori, i no seria bo –tampoc no ho hauria estat fa set anys– una frenada brusca i un canvi sobtat de direcció.

Vol dir això que el nou govern no podrà fer res? De cap manera. Això ens condemnaria a una paràlisi in aeternum que no és desitjable. Vol dir, això sí, que el nou govern –com l'anterior, com el proper– haurien de ser capaços de cercar, trobar i exercir amplis consensos, que no vol dir unanimitats ni imposicions.

Sovint, parlant de l'educació, es diu que el sistema no pot aguantar una llei cada cinc anys, sense haver deixat que l'anterior hagi donat els seus fruits. Potser que amb el territori fem el mateix. No deixa de ser una altra forma d'educació col·lectiva, que bona falta ens fa.