La Caixa dels catalans
Aquests dies hem vist i sentit opinions d'alguns gironins de tota la vida lamentant l'absorció per La Caixa de la Caixa de Girona, una institució que qualifiquen d'emblemàtica. Expliquen les seves vivències personals i íntimes a redors de la caixa gironina. Tots els ciutadans podrien explicar moments vitals en els quals la seva entitat financera ha estat al seu costat. Hi ha gent que de sempre ha estat vinculada a La Caixa i per ells no existeix cap altra entitat que els ofereixi més garanties ni que representi millor la societat catalana. Quantes institucions té el país que ens facin sentir orgullosos. No gaires. A més, el que han de saber els integristes del gironisme més ranci és que si s'ha produït aquesta absorció ha estat per la situació comptable que presentava la caixa gironina. Estava a punt de ser intervinguda pel Banc Central. El darrer president, Manel Serra, ho reconeixia no fa gaires dies. Si els gestors que tenien responsabilitat sobre l'entitat d'estalvi desapareguda haguessin gestionat com aconsella la prudència bancària, no s'hauria arribat a aquesta situació límit. Només una caixa de grans dimensions podia afrontar sense riscos fer-se càrrec d'un balanç tan desequilibrat. Directius, empleats i clients de l'antiga Caixa de Girona estan, en general, molt satisfets de passar a formar part d'una organització que es distingeix per la seva eficàcia i honorabilitat.
