Control aeri i privilegis

Que els controladors aeris han passat a ser el boc expiatori de la nostra societat ja és un fet més que demostrat. Hi ha qui dóna tota la culpa dels seus mals a la sogra, qui es desfoga amb el futbol i la immensa majoria, que descarrega tota la mala llet acumulada en els controladors aeris. I no els falta raó. Perquè de pena no en fan, aquests senyors i senyores. Tots aquests col·lectius de privilegiats que es lamenten de la seva mala fortuna i de com els exploten tenen en el mercat laboral una medecina impagable. Qui no vulgui ser explotat com a controlador aeri pot aspirar a altres feines per a les quals la seva formació no serà un impediment: cambrer, paleta o dependent de botiga. A veure si la comparació els fa veure la seva situació laboral amb uns altres ulls. Ja sé que el grau de responsabilitat difereix entre separar avions en l'espai aeri i servir entrepans en una cafeteria. Però per això cobren el que cobren. Una altra cosa és qui dispara els trets. Que siguin els ministres del PSOE, amb Blanco al capdavant, els que parlin de sector de privilegis, quan molts d'aquests privilegis han estat permesos i incrementats per ministres d'aquest mateix partit en el passat, em sembla de demagògia fàcil. Aquesta valentia de què ara fa gala el ministre Blanco veurem en què queda. Si en una simple opereta de guirigall en forma de cortina de fum d'algú que es creu molt llest però que se li veu el llautó de lluny –és el que pensa d'ell l'ambaixada nord-americana, segons Wikileaks– o en el fet d'afrontar realment el problema aeroportuari, per a la qual cosa calen reformes en profunditat. Unes reformes que són antitètiques amb la preservació dels privilegis –sempre els privilegis!– de l'Estat en el control –els ministres també són controladors!– d'Aena, fins i tot quan es lloguen aeroports a empreses privades.