Una pregunta perillosa
Va ser culpa meva, ho reconec. Me'n vaig adonar mentre ho pronunciava. Dir a una persona “com estàs?” és adreçar-li una pregunta retòrica, que no cal prendre al peu de la lletra. Com estàs?, com anem?, com va això?, què dius de bo?, què m'expliques?, etc. són fórmules que serveixen per encetar una conversa. En realitat són una salutació, com ho són també respostes tan vagues com “ja ho veus”, “anar fent”, “mira...”. Ho diem de forma espontània i automàtica unes quantes vegades cada dia, però tenim al cervell una petita llista negra de persones amb les quals no s'hi val a badar. Si els preguntes “com estàs?”, ja has begut oli. Perquè estan desitjant que els preguntis exactament això.
Fa uns dies jo estava enfeinat, vaig respondre al telèfon i d'esma, sense adonar-me'n, se'm va escapar la pregunta tabú: “Com estàs?”. La resposta va ser una rierada de malalties, metges i hospitals. Em vaig donar a tots els diables perquè la conversa sempre és la mateixa: penalitats, radiografies i una consulta al metge rere una altra, com si tota la professió mèdica s'hagués confabulat per fer experiments amb aquella persona i fer-la patir.
La primera vegada que ho sents causa un cert efecte, però quan la lletania planyívola es converteix en una rutina tens la sensació d'estar davant d'un pidolaire professional que desplega tots els recursos retòrics del gemec. El descrèdit és inevitable i t'adones que tot plegat és un estratagema per cridar l'atenció permanentment.
La resposta del “com estàs?” té una variant digna d'estudi. Són les persones que tenen una salut de ferro i un currículum mèdic pràcticament en blanc. Però això no els impedeix de convertir les malalties i els entra-i-surt de l'hospital en el tema de conversa preferit. Dels altres, naturalment. El sogre, un oncle, una veïna, uns parents llunyans, un conegut d'un conegut… Sempre tenen a flor de llavis un rosari d'escàners, operacions, trasplantaments de maluc i diagnòstics incerts. No saben ni volen parlar d'altra cosa. I un dia es lleven amb una cara radiant perquè poden afirmar en primera persona: “Quin mal de cap que tinc avui!”.
