Submergits

Almenys el 20 per cent de l'economia catalana és irregular. Funciona fora dels canals coneguts. Cobra i paga sense factures. Les persones que es mouen en aquest circuit han sentit parlar dels impostos, però no en paguen. ¿Per a què, es justifiquen els evasors, si després l'Estat els malbarata? Són els mateixos que després es queixen que els serveis oficials són nefastos. Si arriben a establir alguna connexió entre el fet que ells fan l'orni a l'hora de pagar impostos i els serveis deficients, no rectifiquen. Al contrari, encara se senten enfortits.

Fa una vintena d'anys, Itàlia va experimentar el que llavors es va qualificar de sorpasso. D'un any per un altre s'havia convertit en una gran potència europea. Què havia passat? Que el ministeri de Finances havia comptabilitzat tota l'activitat submergida com si fos legal. Home, així qualsevol. Per cert que la taxa d'economia irregular italiana encara és superior, avui, a la catalana.

Les autoritats econòmiques bé que voldrien posar remei al fenomen. Periòdicament anuncien mà dura contra l'economia submergida, i és possible que enxampin algun microempresari en una furgoneta d'aquestes que circulen sense cap marca exterior visible; però sospito que en el fons tampoc volen ficar-s'hi gaire. La taxa oficial d'atur és del 17 per cent (a Espanya encara és superior) i si no hi ha gent saquejant els supermercats és per dos motius: perquè hi ha una xarxa social no oficial (com ara Càritas, que aprofito per recordar que és una organització de l'Església catòlica) i, sobretot, perquè una part notable sobreviu en l'economia submergida.