Poesia des de Dublín
“Hores color de torba / anaren convertint-se / en segles /
i la carícia constant de la natura / endurí la teva pell”
Així comença Maria-Teresa Mir la pròpia versió catalana del seu poema en anglès The Meenybradden Bog Woman, Dona trobada a la torba a Meenybradden, en el seu poemari La segona ombra,Second shadow –Ed. Albi. Berga, 2010–, que, treballat a Irlanda, està apareixent a Catalunya. Maria-Teresa Mir Ros –en el llibre Maria Wallace– viu a Dublín de fa més de quaranta anys fidel sempre a StFdG i la Vall d'Aro, a Catalunya: en definitiva, a la llengua. La dona trobada a la torba a Meenybradden –els topònims a Irlanda són com són, sovint interessants– és el cadàver d'un donzella a qui des de l'edat mitjana fins al seu descobriment, fa pocs anys, un plegament en una extensió de torba –el carbó pobre tan abundós a l'illa– li fou, de grat o per força, sarcòfag de segles: d'aquella espantosa solitud, en la qual la pell se li encartonà i enfosquí fins al mateix color de la torba. La veu de la poeta s'afina, sensible, en adreçar-se al trist enigma momificat de qui fos la jove antiga. M-T. Mir en el seu llibre ens explica en anglès moltes més coses que ella sap o endevina –perquè fer poesia és endevinar– de l'illa. Però el paper és gasiu i només en queda, si en queda, per subratllar la frescor i agilitat del català a què ha versionat cada poema. Deu ser un privilegi que només és en ella...
