La decisió de Puigcercós
Del conjunt de partits de tradició democràtica que conformen el mapa polític després de les eleccions del 28-N, Esquerra és el que té més escenaris de futur oberts i el seu president, Joan Puigcercós, en el supòsit probable que renovi la confiança del Consell Nacional, haurà de decidir quina Esquerra tindrà el país en el futur pròxim: ni que només sigui pel canvi objectiu que significa passar de partit al govern a partit a l'oposició, Puigcercós i Esquerra hauran d'optar per una nova lògica i una nova estratègia.
L'escull més important que afronta Esquerra en aquests moments és la sensació de derrota per la pèrdua, aproximadament, de la meitat dels vots i de la meitat dels diputats (deixem de banda els càrrecs de designació que perdrà aviat).
La sensació de derrota afecta l'estat d'ànim de manera brutal, i podria provocar reaccions contradictòries que no farien més que augmentar la imatge de dispersió que, d'altra banda, ja ha perjudicat prou Esquerra en els últims anys i ha portat al fracàs electoral.
Però la sensació de derrota no hauria d'amagar el fet que Esquerra continua sent la força més sòlida, millor implantada de l'independentisme i que governa més àmbits de gestió (a hores d'ara, en els ens locals). Si es té confiança en la bona gestió que han fet alcaldes i regidors d'Esquerra en els últims anys, no cal començar a fer invents de cara a les municipals de maig i tornar a entrar en una roda de batalles dialèctiques i mediàtiques circumscrites a l'univers minoritari (electoralment minoritari, per bé que sociològicament significatiu) de l'independentisme. És a dir, Esquerra no es pot entretenir a ser una alternativa a l'independentisme presencial o virtual, sinó que ha de presentar una oferta seriosa, ordenada i creïble per al conjunt de la ciutadania.
Aprofitar els anys que vénen d'oposició per fer un discurs
extremista diferent de la teoria i la pràctica que van demostrar que eren possibles estant en el govern seria un greu error.
Si malgrat els resultats es creu que la gestió i el full de ruta d'Esquerra entre el 2003 i el 2010 van ser els correctes, s'hi ha de perseverar, polint la complexitat i cercant la simplicitat.
