Tot d'aquí?

Aquest dissabte passat, després de formar part del públic en una agradable tertúlia sobre el món taurí i la cultura catalana i evidenciar que aquells que pretenen desvincular Catalunya d'aquest espectacle tan bèstia, com si es tractés de quelcom forà i allunyat de qualsevol aliança amb les quatre barres, són uns ignorants, vaig tenir l'oportunitat de sopar en un reconegut, avantguardista i minimalista restaurant de terres volcàniques.

El sopar agradable, amb una tertúlia còmplice, lúcida i intel·ligent, va estar ple, per part del planter gastronòmic de propostes oriündes de l'indret. Això que és encomiable quan es fa amb seny i comporta singularitzar l'exquisidesa, si és que la té, d'un producte propi respecte a un que no ho és, va resultar, en aquell escenari de voluntat forçada, exagerat, un xic grotesc i gratuït. Cada vegada que el cambrer, amable i atent, ens presentava com si es tractés d'una delicatessen singular el pa d'aquí fet en un forn de llenya del poble del costat, l'oli de les nostres oliveres amb l'aroma propi de les olives crescudes al país, els ous de la nostra granja, la carn del ramader de la muntanya veïna, les patates plantades a l'hort de la masia familiar o els formatges de les nostres contrades fermentats als cellers pròpis, s'anava acostant a una caricatura del que realment es pretenia.

Quan la realitat evidencia que l'excel·lència del nostrat producte no és tal, tot sona a esnobisme provincià. Tot sembla fals. Profundament fals. Però no perquè el formatge, l'oli, el pa, la vedella o tot el que es pugui menjar a Catalunya i ens sigui propi no tingui valor, sinó perquè, sortosament, i això també forma part de la civilització, les proteccions excessives són, a vegades, el resultat de croades mediocres.

Cal tenir present que, sense traïcions, simplement fent ús de la lucidesa i l'oportunitat, podem gaudir, allunyats de pecat, de formatges francesos, pernils andalusos, pebrots del nord, taronges de València o fesols de Santa Pau. Un exagerat Oscar Wilde assenyalava, ja fa alguns anys, que un mal entès patriotisme forma part de la virtut dels depravats.