Articles

L'escaire

L'hora dels adéus

En una mateixa funció, Artur Mas acomiadava David Madí i Daniel Osàcar. No són pas retirades intercanviables ni es produeixen per les mateixes raons. Quan Mas deia que Madí era el seu col·laborador més proper, més valuós i més estimat, algun altre membre del pinyol devia haver de fer un esforç de comprensió i acceptar que l'emotivitat del moment justificava la hipèrbole. El més proper, el més valuós i el més estimat, que no era jo, mestre? Ai, aquestes expansions del cor! Fa temps que sentim dir a Mas que formarà el govern dels millors, i de les seves paraules deduïm que Madí en devia ser un. Una baixa que resta, doncs, una llàstima. Però l'escenificació era emotiva i Madí es retirava en triomf. És el moment oportú? Deu ser-ho, tot i que costaria esbrinar fins a quin punt l'oportunitat té a veure amb la posició de Madí en el partit, sempre una mica inestable tot i l'afecte del líder, o l'interès estrictament personal. És un detall cabdal que ignorem i que ben poques persones deuen saber de cert. En públic, davant de càmeres i micròfons, l'explicació ha estat concreta: complert l'objectiu d'obtenir la majoria, al qual ha contribuït gràcies a les seves habilitats comunicatives, Madí se'n va a l'empresa privada. El pas de la política a l'empresa és un clàssic pas de dansa. L'hem observat sovint i en circumstàncies diverses, més aviat de derrota que de victòria. Hi ha moltes maneres d'interpretar-lo. Alguns l'han fet molt lluït. Fou el cas, per exemple, d'Eduardo Zaplana. I bé, Madí torna a la base, però tenim la impressió que en sentirem a parlar. De Daniel Osàcar potser també, però en un altre sentit. És un home gran que vol tenir temps per a la família i per a ell mateix. La seva retirada no té res a veure amb el cas Palau. Aquest és el discurs oficial. Qui se'l vulgui creure, que ho faci. Però costa una mica, francament. Sense la retirada mediàtica de Madí, la d'Osàcar potser hauria estat més discreta. Ara ha sigut la torna, però Madí i el tresorer han sortit de bracet per la porta principal. Orgull convergent, geni i figura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.